SEGURETAT

Els robatoris en pisos pugen en un 2015 de bones xifres

Les xifres policials del 2015 permeten revelar una bona fotografia del que va passar l’any passat a Catalunya en matèria de seguretat. La primera lectura és indiscutiblement positiva. Els fets delictius es van reduir un 2,36%, mantenint-se en la tendència a la baixa que es registra des del 2012. No es tracta d’enquestes sobre si un se sent més o menys segur, es tracta de xifres objectives que indiquen que la situació en general és més segura. Però una mirada ampliada en aquesta fotografia ajuda a entendre on s’ha fallat. Els robatoris amb força a l’interior d’habitatges van créixer l’any passat un 10%. “Sóc el primer a fer autocrítica. Cal treballar més i millor contra aquesta modalitat de delicte”, va reconèixer ahir el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

MÉS SEGURETAT: Les estadístiques de l’any passat dibuixen un descens global dels delictes a Catalunya

VIOLÈNCIA A LES LLARS: La policia autonòmica crea tres grups centrats en bandes que assalten domicilis

Les estadístiques es poden cuinar, però les denúncies que es presenten en una comissaria no admeten maquillatge. L’any passat es van presentar 27.481 denúncies per robatori amb força a l’interior d’habitatges, robatoris sense dany a persones. Es tracta de 2.529 assalts més que el 2014. Era un secret de domini públic que estaven incrementant els robatoris en habitatges.

Ho deien els serrallers, que no donaven l’abast, i els comerciants de portes blindades, que l’últim any han multiplicat les vendes dels últims models a prova d’uns delinqüents amb mètodes cada vegada més sofisticats per rebentar panys. Diferents comandaments dels Mossos d’Esquadra van sortir a explicar que la gent havia d’estar alerta davant els senyals que les bandes de lladres deixaven per marcar els habitatges buits: plàstics a la ranura de les portes o el pelut girat al revés. Fins i tot la trisindical de la policia catalana va redactar una nota en què advertia que les xifres s’estaven excedint i que faltaven agents per prevenir i investigar.

Però una cosa és el que es diu i una altra veure les xifres reals. El comissari Trapero va fer autocrítica i va explicar que des que es va tenir constància d’aquest increment s’ha variat l’operativa per afrontar el problema creant fins a tres grups d’investigació centrats en aquest tipus de bandes.

Trapero no creu que l’increment de robatoris en habitatges sigui conseqüència que els Mossos hagin prioritzat la investigació o la prevenció d’un altre tipus de delictes,com el robatori de coure o el gihadisme, que des de l’any passat centra bona part de l’estratègia de totes les policies.

El comissari en cap va enumerar una sèrie d’elements que ajuden a entendre millor el fenomen. Per exemple, per a un delinqüent és molt més barat penalment entrar per la força en un domicili que complicar-se amb delictes que afecten persones. El comissari es va mullar i va opinar ahir que “són insuficients” les penes d’entre dos i cinc anys amb què actualment es castiga un delicte que ell considera “molt greu” perquè, més enllà de les coses que el lladre s’emporta, hi ha l’angoixa que genera en una família saber que casa seva ha estat violentada.

I precisament per aquestes penes baixes cada vegada és més complicat, entén Trapero, que els jutges signin als investigadors autoritzacions d’ordres d’entrada i escorcoll, intervencions telefòniques o posicionaments de sospitosos a partir del mòbil. “No és una crítica, és una constatació. Hi ha dificultats per investigar aquestes bandes”, va indicar. Per això, el conseller va anunciar una ronda d’entrevistes amb jutges i fiscals per tractar aquesta qüestió i mirar de desencallar aquestes autoritzacions que, de moment, es donen en comptagotes si es tracta d’investigar bandes de lladres de pisos.

Més de la meitat dels lladres de pisos detinguts són autòctons, va assegurar Trapero. I va indicar que, a diferència d’anys enrere, quan els delinqüents tenien problemes per col·locar els productes robats, actualment hi ha un mercat de segona mà que ho comercialitza absolutament tot amb moltíssima facilitat.

El comissari va demanar temps per invertir en una realitat que preocupa la cúpula de la policia i en la qual posarà tots els efectius al seu abast. Va estar bé que, durant la roda de premsa, fossin els mateixos mossos i polítics els que fessin l’autocrítica, incidint en aquelles matèries en les quals cal millorar.

Darrere de cadascun dels 481.881 fets denunciats hi ha una víctima. I moltíssim dolor quan aquests fets són els denominats delictes contra les persones. També van baixar l’any passat, de manera espectacular els assassinats i homicidis, però aquest descens mereix la peça inferior que acompanya aquest text. Pugen, en canvi, les agressions i els abusos sexuals. I convé aturar-se en aquestes dades.

FER PERDRE LA POR: Pugen les agressions i els abusos sexuals perquè les víctimes denuncien més

BAIXEN ELS ARRESTOS: Els Mossos volen que la detenció no sigui un càstig per als sospitosos

Les agressions es van incrementar un 2,26%. Es va passar de 665 denúncies a les 680 de l’any passat. Són 15 més. Una cosa semblant passa amb les agressions sexuals. L’increment és d’un 7,12%. L’any passat se’n van denunciar 767, que són 51 més que l’any anterior. En veritat, són poques denúncies més, 15 i 51, però es tracta de fets que generen un immens dolor a les víctimes. Trapero va mostrar el seu convenciment que al costat de l’increment, que admet, hi ha una predisposició més gran de les víctimes a denunciar: “Les comissaries són cada vegada llocs més còmodes per explicar delictes molt durs”. I també cal reconèixer en aquesta xifra el resultat de la feina intensa que es fa a les escoles i els centres mèdics, on els professionals estan cada vegada més atents a la detecció i denúncia de delictes sexuals.

Per acabar, una altra xifra que baixa i que té a veure amb aquesta menor incidència delictiva de l’any passat. El nombre de detingutsvadisminuirun13,13%. Es van detenir 38.296 persones. Les indicacions per a aquest any són que continuï baixant aquesta xifra perquè els comandaments policials busquen el que es podria denominar “detencions de qualitat”, i no convertir l’arrest en un càstig per al sospitós.

La xifra més baixa d’assassinats de l’última dècada

Avui dia no existeix cap estudi policial o científic que ajudi a entendre perquè la xifra d’homicidis i assassinats puja o baixa d’un any a un altre. Però el cert és que les xifres del 2015 són les més baixes de l’última dècada a Catalunya. Fins al punt que en regions policials com Girona, si no arriba a ser per la dona que el 9 de desembre va saltar des d’un 13è pis després de llançar les filles al buit, no s’hauria produït ni un sol assassinat.

Però tornant a les xifres generals, l’any passat es van registrar 42 morts violentes. Molt lluny queden aquells temps, el 1996, per exemple, que es van comptabilitzar 96 morts violentes. Darrere de cada assassinat hi ha dolor i una història que de vegades continua incompleta perquè quatre dels homicidis estan pendents de resoldre. La xifra d’assassinats permet entendre la realitat de la violència de gènere.

Un 19% dels morts són dones en mans dels seus marits. I un 31% són assassinats en l’àmbit domèstic, morts que són entre parelles. Hi ha cinc pares assassinats pels fills i el ja esmentat i dramàtic episodi de Girona de finals d’any. Tres de les morts es van produir per robatoris amb violència a l’interior d’un habitatge, i la resta, en el marc d’una baralla o en enfrontaments de bandes dedicades al narcotràfic.

Aquest descens del nombre d’assassinats té molt a veure amb el balanç en general. La delinqüència, malgrat tot, és molt menys violenta perquè hi ha consciència que les penes per delictes de sang són molt elevades. I a Catalunya no hi ha un problema greu de crim organitzat.